dijous, 28 de juny del 2007

Capítol 1: La Fanga, Qualitat de vida... fins ara!



El nostre entorn va nèixer a partir d'una recal.-ificació de sol industrial a residencial... Us imagineu que haguera passat si finalment hagués quedat com un polígon? Potser quelcom semblant a Sant Andreu de la Barca o la meravellosa vista de Martorell desde l'A-2... Sort en tenim que el nostre estimat polígon industrial més proper queda per sota del nivell de l'autopista i en prou feines s'endevina el sostre d'algunes naus horroroses... però, i si aixó no hagués estat així? Doncs tindríem un meravellós entorn industrial a 200 metres del cementiri... Molt bonic, hagués estat.. Sort, per a tots i per als que hi podem viure, que finalment no va estar així i es va canviar de parer...



El naixament de Residencial La Fanga ha estat problemàtic i aixó ho sabem els qui hi vivim allí: desde carreteres sense murs de contenció que es desfan sobre les cases, passant per terrenys cedits que cal mantenir i que l'ajuntament descuida, i la piscina! que va estar tancada més de 5 anys per problemes amb els permisos... Tot aixó sense oblidar els problemes amb la constructora i la gestora, que s'ha despreocupat de moltes cases a les que ha deixat sense baranes, sense mobles a les cuines o sense acabar de pintar... aixó si! podem disfrutar d'un bonic entorn, que tot i en front de l'autopista, ens ofereix la possibilitat de viure molt a prop del bosc i amb unes boniques vistes a Montserrat.



Però La Fanga també pateix les transformacions ambicioses d'un poble que de cop i volta vol apuntarse al carro de la "bombolla inmobiliària". Quan jo vaig conèixer Gelida, era un petit poble d'uns 4000 habitants, amb un CAP que t'atenia encara que anèssis sense hora de visita o podies anar a comprar al carrer major i trobar aparcament de manera més o menys còmode. Ara tot aixó ja no és així! El carrer circumbal.lació és un parany per a vianants que hem de sortejar els cotxes que aparquen en bateria, el CAP està ple i és difícil que et donin hora pel mateix dia i si s'aconsegueix, se sap a l'hora que entres però mai a la que surts. Hem fa vergonya com s'està deixant de banda la idea de poble per passar a "poble dormitori", amb nous blocs de pisos que trencan l'harmonia amb la resta de cases, on fins-hi-tot s'aprofita els baixos per a fer més pisos, en lloc d'apostar per locals comercials... un desastre....



I ara ens toca el torn ... Com que el poble no dóna més de si, es veu que la nostra Fanga encara no l'han destrossat i volen homogeneitzar-nos amb la resta del poble... La vista del Mirador de Gelida que s'ofereix desde l'autopista no deu ser suficient alarmant com per a parar-ho tot, recapacitar i reconduir la situació... Ara ja anem en cinquena marxa i es veu que és imparable.

diumenge, 24 de juny del 2007

Se'n va per on ha vingut...

Diguem les coses pel seu nom: l'esquarterament del territori que ha suposat la construcció de la Alta Velocidad Española és de proporcions històriques. El problema és que tot el territori patirà per sempre el cost ambiental, energètic, paisatgístic i acústic d'una infrastructura que sols serveix per comunicar les grans ciutats espanyoles amb Madrid, en sentit radial com no podia ser d'altra manera.



A les fotos podeu veure la destrucció provocada pel pas de l'AVE per Gelida: un tren que arriba enduent-se vinyes i turons al seu pas...i passa de llarg. Tot perquè qui tingui vertigen pugui estalviar-se l'avió pagant el triple i sense competència. Sabem que els barcelonins no entenen aquest posicionament, que l'AVE és símbol de progrés, europeïtzació, compromís pel transport públic i no sé quantes coses més. Alguns no podem estar-hi més en desacord.

El consum ingent d'energia que requeriran aquests trens sols es podrà aportar via nuclears, autòctones o a través de la MAT. L'AVE permetrà engreixar encara més l'aeroport de Barajas en detriment de la resta. L'AVE mai comunicarà les ciutats de l'arc mediterrani. L'AVE ha suposat l'abandonament del manteniment, millores i noves infrastructures per les xarxes regionals i de rodalies, les que realment cohesionen el país i mouen el major volum de passatgers. L'AVE, en definitiva, serà pels gelidencs un gra al cul, una mosca collonera, una gavina ben sospitosa que haurem de suportar a totes hores a canvi de res.

Progrés sobre rodes?

Un dels efectes col·laterals del creixement urbanístic del municipi el podeu veure aquí: aquest és el passeig Circumval·lació, que se suposa que era la principal via de (com diu el seu nom) circumval·lació del municipi i que, per la manca d'aparcaments, s'ha vist convertit en el que mostra la imatge.
Alguns em diran que el ingressos generats pel creixement urbanístic han de permetre equipar el poble amb aparcaments addicionals en comptes de convertir les principals avingudes del poble en estretes vies de sentit únic, omplir-ho tot de vehicles i muntar complicats laberints per anar d'un lloc a l'altre però...si el pressupost de l'Ajuntament ja es menja tot sol el 60% del pressupost municipal...què podem fer amb un organisme amb una eficiència del 40%? poc més que el que veieu: construir més, i més, per mantenir la maquinària burocràtica.
Un consell als convilatans: amb un cotxe per habitant és suficient...potser menys i tot. I la canalla pot anar a peu a l'escola perfectament.

dissabte, 23 de juny del 2007

Una imatge que parla per sí sola


Sense comentaris...

El Mirador de l'Autopista

Una de les més visibles i emblemàtiques aberracions urbanístiques de l'anterior equip de govern és el Mirador de Gelida, una barrera uniforme de blocs de pisos de cara a l'autopista que sols són l'inici d'un projecte per edificar tota la façana del poble.
Promet excel·lents vistes a Montserrat i tota la vall de l'Anoia a preus assequibles, motiu pel qual els barcelonins que fugen dels preus del cap i casal ja corren a comprar-ne pisos. Vallehermoso i l'Ajuntament, n'estic segur, també ens asseguraran que es tindrà cura de l'entorn durant i després de les obres, que el barri s'integrarà harmoniosament en la línia i perfil del poble, en la vida de barri i que qui hi visqui gaudirà del nivell de serveis que gaudien els gelidencs abans de duplicar la seva població.
Un consell per qui vulgui viure a Gelida: no volem ser un poble dormitori!

Urbanisme asfixiant i serveis obsolets

Que emmig de tant de ciment, els gelidencs baixin a l'estació en cotxe perquè el pintoresc però obsolet funicular sols funciona al 50%, lentíssim, habitualment avariat i sense garantitzar una bona combinació amb Renfe és tota una metàfora del present: més blocs, més pisos, i els serveis de sempre obsolets per fer bonic i prou.
Un consell als convilatans: baixeu a peu que és més saludable que patir pel cotxe.
Un consell als polítics: alguns veiem el funicular com quelcom més que una tartana pels pixapins domingueros. Fóra bo que a més de bonic fós útil, modern i ràpid...no trobeu?

Presentació

Benvinguts al blog dels gelidencs per una Gelida sostenible. Uns quants convilatans hem decidit obrir aquest blog per denunciar la disbauxa urbanística que els darrers anys ha canviat la fesomia del país i especialment la de la nostra estimada vila, de forma gairebé irreversible.
El creixement massiu, sobtat i desproporcionat, sense regulació ni contraprestacions d'espais i serveis, ha redundat en una merma de la qualitat de vida al municipi, de la imatge del poble penedessenc pintoresc i integrat en el paisatge que n'era el màxim atractiu i orgull de gelidencs i gelidenques.
L'especulació urbanística i els tractes de favor amb promotors i constructors ja han suposat la caiguda de dos governs (PSOE primer, finançat pel capitost immobiliari de torn i enfrontat al poble per l'intent de construcció d'un polígon industrial just al davant del poble, al bell mig de la plana penedessenca, i CiU-ERC després, abanderada de la sostenibilitat i finalment avaladora de la depravació més extrema amb projectes com la urbanització massiva del Puig i la urbanització de l'espai de la piscina municipal per exemple). Mani qui mani, ben segur que caldrà mantenir i reprendre antigues mobilitacions.
Aquest blog no pren posició per cap partit polític, però aplaudirà qualsevulla iniciativa que intenti redreçar la situació amb coratge i determinació. És anònim, i està obert a tota mena de col·laboracions en format d'articles d'opinió o material gràfic que documentin la paulatina destrucció del municipi a la que se'ns està sotmetent.